L'ESGLÉSIA DEL SANT ÀNGEL CUSTODI ES UNA ALTRA MOSTRA D'ARQUITECTURA RELIGIOSA LOCAL. AL SEU INTERIOR TROBEM UNA INTERESSANT MOSTRA D'ART PICTÒRIC. INVESTIGA L’ORIGEN I L'EVOLUCIÓ D’AQUEST EDIFICI EMBLEMÀTIC DE LA NOSTRA POBLACIÓ.
INTRODUCCIÓ
L’església del Sant àngel Custodi es troba a la plaça de l’Àngel. Aquest edifici es va construir en el segle XVII, abans que l’església de l’Assumpció.
Juan Mª Cortés, Alex Badenes, Juan Manuel Núñez i Mario Rubio
Elena Pérez, Andrea Marí, Ramón Cervera, Sara Sorribes i Adrián Martínez
ORÍGENS
Respecte als seus orígens cal remuntar-nos a 1436 quan Alfons V donà al seu germà Enric, la ciutat de Sogorb, la Vall d’Uixó i la serra d’Eslida. D’aquesta manera va quedar constituït el Ducat de Sogorb. El senyoriu continuà amb els successors de l’Infant. El seu fill Enric, conegut amb el nom de l’Infant Fortuna, va construir en un dels llocs d’Uxó, Benigafull, un palau i en ell una capella baix l’advocació del Sant Àngel Custodi.
Alex Berenguer, Ximo Agut, Franc Cubells i Youssef Assaraji
José Luque, Vicente Segarra, Sergio Esteban i Daniel Alba
El cristianisme com a religió majoritària no es generalitza a la Vall fins el segle XVII, malgrat la conversió massiva dels moriscs mitjançant el decret del rei Carles I en 1525. Encara que el culte cristià era minoritari, existeixen documents que esmenten el nom de diversos capellans que van fer missa a la parròquia d’Uxó: Jaime Muntaner (1321), Pedro Urgellés (1347), Mateo de Bitem (1349), Domingo Mercadal (1353), Arnau Pellicer (1362), Pedro Tampéu (1373), Alamany d’Abinyana (1394), Guillermo Cabacés (1424) i Pedro Castell (1493)
Guillem Ortega, Cristian Moreno, Christian Pacual, Roni Gabriel Ravon
Juan Antonio Marina, Fran Luque, Fran Andreu, Ian Millan i Marta Toledo
El 28 de maig de 1602 una Butlla Papal emesa per Clement VIII, ordenà la creació de parròquies a les zones de València, per això s’assenyalà la construcció d’un temple a la Vall de Uxó. L’1 de gener de 1634 Justino Antolinez, bisbe de Tortosa, va assignar la construcció d’un nou temple, que va obrir el seu culte el 10 d’octubre de 1644
Toni López, Sabih Caso, Lauro Aparici i Andreu Matabuena
Eric Martínez, Josep Martínez, Noemí Ruiz, Teo Peñarroja i Albert Ambou
LA PILA BAPTISMAL
En octubre de 1609 van ser expulsats els moriscs de la Vall, quedant a la parròquia sols unes 40 famílies cristianes. Però l’aplegada dels repobladors cristians va dinamitzar-la. És aleshores quan s’instal·len les piles baptismals a les dues parròquies locals.
El bisbe de Tortosa ordenà en 1616 baix pena d’excomunió al rector del Sant Àngel i al de l’Assumpció, que instal·laren en les seues respectives esglésies les piles baptismals.
L’ordre es va executar durant la nit del divendres sant (1 o 2 d’abril de 1616), a portes tancades, beneint-la en la missa del Dissabte Sant.
Mariana Garcia, Ana Zamora, Lucía Gregori i Lorena Guerrero
Julia Ganau, Ana Mª González, Sara Hama, Sofia Pérez
ARQUITECTURA
L’església del Sant Àngel va patir diverses etapes de construcció al llarg del temps. Després de l’ordenació de la creació de parròquies, aquesta va patir varies ampliacions. Es va ampliar per la insuficiència de la capacitat del temple per tal d’albergar als nombrosos feligresos, obligant a ampliar-la cap al 1635 segons traces de l’arquitecte Tomàs Lleonart Esteve i el mestre d’obres Tomàs Paves.
Borja González, Álvaro Pérez, Susana Chen i Sandra Martínez
El creixement social i religiós del vallers durant els primers anys dels segle XVIII, van portar a les autoritats religioses a traslladar el culte cristià a la capella del palau del Ducs de Medinaceli, fins que es feren les obres d’ampliació de l’església del Sant Àngel. Es va obrir el dia 8 d’octubre de 1747. Es va produir la celebració de tres festes solemnes en honor a la Trasllat del Santíssim des de la capella ducal fins la capella del Sagrari.
Rosa Caro, Gemma Abad, Alicia González i Aida Cantalejo
L’església del Sant Àngel Custodi de la Vall, es va acabar d’edificar l’any 1747. es tracta d’una església amb planta de creu llatina amb dues naus laterals, que en l’actualitat no disposen d’il·luminació. Les seues característiques arquitectòniques pel que fa a la façana de l’església cal posar-les dins el Barroc de principis del segle XVII, concretament al estil Carmelità.
José M. Soriano, Pablo Diago, Francisco José Gómez i Leonardo Mars
PINTURA
José Vergara Ximeno és l’autor d’alguns “frescos” de la volta de l’església del Sant Àngel. Aquest artista va nàixer a València en 1726 i va morir en 1799. la figura d’aquest artista naix en un context artístic favorable. Membre d’una importantíssima família d’artistes en distintes facetes. A més va ser deixeble del pintor
Evaristo Múñoz (1684-1737). Va rebre influències de Palomino (1655-1726). Va ocupar importants càrrecs i va realitzar importants projectes, com revisor d’imatges, execució de la decoració de nombrosos temples i esglésies a València, Borriana, Vila-real, Sogorb i a la Vall.
Neus Arnau, Sarai González, Adrián Rubio i Alba Guzmán
L’obra de Vergara en l’església es la següent:
Les Quatre petxines situades baix la cúpula, representatives de l’Àngel Gabriel en l’Anunciació, de Sant Miquel, de Sant Rafael i de l’àngel de la guarda.
A més de 8 medallons representatius de sants doctors i fundadors.
3 grans medallons representatius amb la Sagrada Família.
El fresc de l’altar de Jesús i San Francesc d’Asís. I per últim les 32 petxines de les cupuletes de les naus laterals.
Alejandro Fenollosa, Alvar Bernad, Pau Bernad, Mario Salvador
La tradició oral i la tècnica emprada en les pintures de l’absis, concretament les que adornen la volta central atribueixen l’autoria a l’artista Antonio Palomino, encara que no existeix cap tipus de document que puga donar amb total certesa aquesta autoria.
Acisclo Antonio Palomino de Castro i Velasco va nàixer en Pujalance (Cordovà) en 1655. allí va estudiar. Va anar a Madrid on fou nomenat pintor del Rei (1688). Palomino esgotat pel treball excessiu, arribà al nostre poble cap al 1703 per descansar i prendre les aigües i establi una relació d’amistat amb els Duc. En reconeixement a l’hospitalitat oferida per aquest, realitzaria l’obra a l’església al voltant de 1704. després marxaria a unes altres ciutats, sense haver tornat a València, moria en Madrid l’any 1726.
Marina Beltrán, Alicia Moreno, Maria Teresa Torrico, Helena Jiménez i Rebeca Juliá
Al pintor morellà Joaquin Oliet se l’atribueixen l’autoria d’algunes obres pictòriques de l’església del Sant Àngel. Segons Honori Garcia són els 4 requadres realitzats amb la tècnica del fresc, de la volta major, tancats en moldures daurades i situats en cada costat de la volta compresa entre els arcs:
-Adoració dels Àngels
-Epifania
-Purificació
-Fugida a Egipto
Sergio Zamora, Xavier Diago, Sergio Jiménez, David Avellana i Dylan Rorbeles
L’any 1729 es realitza a la parròquia del Sant Àngel una interessant pintura “al fresc” que té a Francesc d’Asís com a personatge principal. Es parla d’un autor hipotètic: Joaquín Oliet. Es tracta d’una pintura als peus de la nau lateral, situada en una capella coneguda como la de Jesús Nazareno. Aquesta pintura es mural (fresc, temple, oli, cera fresca i encàustica)
Joan Folguerà, Adrián Álvarez, Laura Andrés, Alicia Marina Marin i Maria José Franco
LA RESTAURACIÓ
Durant la guerra civil espanyola l’església del Sant Àngel fou, al igual que la de l’Assumpció, saquejada i afectada pel foc i el fum. El professor de restauració de l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València, Luis Roig d’Alós va ser l’encarregat de la restauració en octubre de 1941. el treball es va finalitzar el vespre de les festes en honor a la Sagrada Família i el Santíssim Crist, el dia 10 d’octubre de 1942.
Chiara Lapiedra, Sofía Sorribes, Toni Lliberos, Laura LLiberos, Clara Segarra i Mª Carmen Galmés
Després de la restauració podem contemplar una figura central, l’Àngel Custodi situat baix de la Santíssima Trinitat. En la seua ma dreta sosté una espasa, mentre que en l’esquerra manté en alt una corona ducal, la dels ducs de Medinaceli, que tant de renom han tingut en la ciutat. La vallera Gabriela Pacual García, que en aquella època tenia 16 o 17 anys va posar de modelo per al restaurador.
José Vicente Porcar, Mario Tormo, Jordi Fernández, Quique Bonifás, Robert Franch
En l’any 1990 es va celebrar el 250 aniversari de la festa de la Trasllat del Santíssim. Es tractava d’una festa religiosa que a més de publicar el segon número de la revista Guia, realitzaren un munt d’actes com la romeria o com l’ampliació de l’església.
Mª Teresa Pacual, Gissela Holguin, Victor Pujades i Fernando López
L’església del Sant àngel Custodi es troba a la plaça de l’Àngel. Aquest edifici es va construir en el segle XVII, abans que l’església de l’Assumpció.
Juan Mª Cortés, Alex Badenes, Juan Manuel Núñez i Mario Rubio
Elena Pérez, Andrea Marí, Ramón Cervera, Sara Sorribes i Adrián Martínez
ORÍGENS
Respecte als seus orígens cal remuntar-nos a 1436 quan Alfons V donà al seu germà Enric, la ciutat de Sogorb, la Vall d’Uixó i la serra d’Eslida. D’aquesta manera va quedar constituït el Ducat de Sogorb. El senyoriu continuà amb els successors de l’Infant. El seu fill Enric, conegut amb el nom de l’Infant Fortuna, va construir en un dels llocs d’Uxó, Benigafull, un palau i en ell una capella baix l’advocació del Sant Àngel Custodi.
Alex Berenguer, Ximo Agut, Franc Cubells i Youssef Assaraji
José Luque, Vicente Segarra, Sergio Esteban i Daniel Alba
El cristianisme com a religió majoritària no es generalitza a la Vall fins el segle XVII, malgrat la conversió massiva dels moriscs mitjançant el decret del rei Carles I en 1525. Encara que el culte cristià era minoritari, existeixen documents que esmenten el nom de diversos capellans que van fer missa a la parròquia d’Uxó: Jaime Muntaner (1321), Pedro Urgellés (1347), Mateo de Bitem (1349), Domingo Mercadal (1353), Arnau Pellicer (1362), Pedro Tampéu (1373), Alamany d’Abinyana (1394), Guillermo Cabacés (1424) i Pedro Castell (1493)
Guillem Ortega, Cristian Moreno, Christian Pacual, Roni Gabriel Ravon
Juan Antonio Marina, Fran Luque, Fran Andreu, Ian Millan i Marta Toledo
El 28 de maig de 1602 una Butlla Papal emesa per Clement VIII, ordenà la creació de parròquies a les zones de València, per això s’assenyalà la construcció d’un temple a la Vall de Uxó. L’1 de gener de 1634 Justino Antolinez, bisbe de Tortosa, va assignar la construcció d’un nou temple, que va obrir el seu culte el 10 d’octubre de 1644
Toni López, Sabih Caso, Lauro Aparici i Andreu Matabuena
Eric Martínez, Josep Martínez, Noemí Ruiz, Teo Peñarroja i Albert Ambou
LA PILA BAPTISMAL
En octubre de 1609 van ser expulsats els moriscs de la Vall, quedant a la parròquia sols unes 40 famílies cristianes. Però l’aplegada dels repobladors cristians va dinamitzar-la. És aleshores quan s’instal·len les piles baptismals a les dues parròquies locals.
El bisbe de Tortosa ordenà en 1616 baix pena d’excomunió al rector del Sant Àngel i al de l’Assumpció, que instal·laren en les seues respectives esglésies les piles baptismals.
L’ordre es va executar durant la nit del divendres sant (1 o 2 d’abril de 1616), a portes tancades, beneint-la en la missa del Dissabte Sant.
Mariana Garcia, Ana Zamora, Lucía Gregori i Lorena Guerrero
Julia Ganau, Ana Mª González, Sara Hama, Sofia Pérez
ARQUITECTURA
L’església del Sant Àngel va patir diverses etapes de construcció al llarg del temps. Després de l’ordenació de la creació de parròquies, aquesta va patir varies ampliacions. Es va ampliar per la insuficiència de la capacitat del temple per tal d’albergar als nombrosos feligresos, obligant a ampliar-la cap al 1635 segons traces de l’arquitecte Tomàs Lleonart Esteve i el mestre d’obres Tomàs Paves.
Borja González, Álvaro Pérez, Susana Chen i Sandra Martínez
El creixement social i religiós del vallers durant els primers anys dels segle XVIII, van portar a les autoritats religioses a traslladar el culte cristià a la capella del palau del Ducs de Medinaceli, fins que es feren les obres d’ampliació de l’església del Sant Àngel. Es va obrir el dia 8 d’octubre de 1747. Es va produir la celebració de tres festes solemnes en honor a la Trasllat del Santíssim des de la capella ducal fins la capella del Sagrari.
Rosa Caro, Gemma Abad, Alicia González i Aida Cantalejo
L’església del Sant Àngel Custodi de la Vall, es va acabar d’edificar l’any 1747. es tracta d’una església amb planta de creu llatina amb dues naus laterals, que en l’actualitat no disposen d’il·luminació. Les seues característiques arquitectòniques pel que fa a la façana de l’església cal posar-les dins el Barroc de principis del segle XVII, concretament al estil Carmelità.
José M. Soriano, Pablo Diago, Francisco José Gómez i Leonardo Mars
PINTURA
José Vergara Ximeno és l’autor d’alguns “frescos” de la volta de l’església del Sant Àngel. Aquest artista va nàixer a València en 1726 i va morir en 1799. la figura d’aquest artista naix en un context artístic favorable. Membre d’una importantíssima família d’artistes en distintes facetes. A més va ser deixeble del pintor
Evaristo Múñoz (1684-1737). Va rebre influències de Palomino (1655-1726). Va ocupar importants càrrecs i va realitzar importants projectes, com revisor d’imatges, execució de la decoració de nombrosos temples i esglésies a València, Borriana, Vila-real, Sogorb i a la Vall.
Neus Arnau, Sarai González, Adrián Rubio i Alba Guzmán
L’obra de Vergara en l’església es la següent:
Les Quatre petxines situades baix la cúpula, representatives de l’Àngel Gabriel en l’Anunciació, de Sant Miquel, de Sant Rafael i de l’àngel de la guarda.
A més de 8 medallons representatius de sants doctors i fundadors.
3 grans medallons representatius amb la Sagrada Família.
El fresc de l’altar de Jesús i San Francesc d’Asís. I per últim les 32 petxines de les cupuletes de les naus laterals.
Alejandro Fenollosa, Alvar Bernad, Pau Bernad, Mario Salvador
La tradició oral i la tècnica emprada en les pintures de l’absis, concretament les que adornen la volta central atribueixen l’autoria a l’artista Antonio Palomino, encara que no existeix cap tipus de document que puga donar amb total certesa aquesta autoria.
Acisclo Antonio Palomino de Castro i Velasco va nàixer en Pujalance (Cordovà) en 1655. allí va estudiar. Va anar a Madrid on fou nomenat pintor del Rei (1688). Palomino esgotat pel treball excessiu, arribà al nostre poble cap al 1703 per descansar i prendre les aigües i establi una relació d’amistat amb els Duc. En reconeixement a l’hospitalitat oferida per aquest, realitzaria l’obra a l’església al voltant de 1704. després marxaria a unes altres ciutats, sense haver tornat a València, moria en Madrid l’any 1726.
Marina Beltrán, Alicia Moreno, Maria Teresa Torrico, Helena Jiménez i Rebeca Juliá
Al pintor morellà Joaquin Oliet se l’atribueixen l’autoria d’algunes obres pictòriques de l’església del Sant Àngel. Segons Honori Garcia són els 4 requadres realitzats amb la tècnica del fresc, de la volta major, tancats en moldures daurades i situats en cada costat de la volta compresa entre els arcs:
-Adoració dels Àngels
-Epifania
-Purificació
-Fugida a Egipto
Sergio Zamora, Xavier Diago, Sergio Jiménez, David Avellana i Dylan Rorbeles
L’any 1729 es realitza a la parròquia del Sant Àngel una interessant pintura “al fresc” que té a Francesc d’Asís com a personatge principal. Es parla d’un autor hipotètic: Joaquín Oliet. Es tracta d’una pintura als peus de la nau lateral, situada en una capella coneguda como la de Jesús Nazareno. Aquesta pintura es mural (fresc, temple, oli, cera fresca i encàustica)
Joan Folguerà, Adrián Álvarez, Laura Andrés, Alicia Marina Marin i Maria José Franco
LA RESTAURACIÓ
Durant la guerra civil espanyola l’església del Sant Àngel fou, al igual que la de l’Assumpció, saquejada i afectada pel foc i el fum. El professor de restauració de l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València, Luis Roig d’Alós va ser l’encarregat de la restauració en octubre de 1941. el treball es va finalitzar el vespre de les festes en honor a la Sagrada Família i el Santíssim Crist, el dia 10 d’octubre de 1942.
Chiara Lapiedra, Sofía Sorribes, Toni Lliberos, Laura LLiberos, Clara Segarra i Mª Carmen Galmés
Després de la restauració podem contemplar una figura central, l’Àngel Custodi situat baix de la Santíssima Trinitat. En la seua ma dreta sosté una espasa, mentre que en l’esquerra manté en alt una corona ducal, la dels ducs de Medinaceli, que tant de renom han tingut en la ciutat. La vallera Gabriela Pacual García, que en aquella època tenia 16 o 17 anys va posar de modelo per al restaurador.
José Vicente Porcar, Mario Tormo, Jordi Fernández, Quique Bonifás, Robert Franch
En l’any 1990 es va celebrar el 250 aniversari de la festa de la Trasllat del Santíssim. Es tractava d’una festa religiosa que a més de publicar el segon número de la revista Guia, realitzaren un munt d’actes com la romeria o com l’ampliació de l’església.
Mª Teresa Pacual, Gissela Holguin, Victor Pujades i Fernando López
BIBLIOGRAFIA:
-ARNAU SEGARRA, Vicente. “Templo parroquial del Santo Ángel (S XVII-XVIII). Guia: revista del 250 aniversario de la Trasladación del Señor a la Iglesia del Santo Ángel, 1997, nº 2
-CATÀLEG d’informació turístic, cultural i patrimonial de la ciutat de la Vall d’Uixó. Ajuntament de la Vall d’Uixó, [2007]
-CERCÓS ESPEJO, Sonia. “Una breve mirada crítica a la ornamentación pictórica del Santo Àngel: José Vergara Ximeno (1726-1799)”. Aigualit, 2006, nº 10, p. 101-113
-FALCÓ SEGARRA, Rosario. “Pintura mural de la Estigmatización de San Francisco en la Iglesia del Santo Ángel. Guía : revista del 250 aniversario de la Trasladación del Señor a la Iglesia del Santo Ángel, 1997, nº 2
-FALCÓ SEGARRA, Rosario. “Un ángel en el cielo”. Orleyl, 2004, nº 1, p. 65-68
-FUERTES PALASÍ, Juan F. “Els frecs de l’absis de la parroquia del Sant Àngel Custodi”. Butlletí d’informació de l’Associació Arqueològica de la Vall d’Uixó, 1995, nº 1
-GARCIA, Honorio. Historia de Vall de Uxó. La Vall d’Uixó: Ajuntament, 1982
-PEÑARROJA TORREJÓN, Leopoldo. “La parroquial del Ángel Custodio a la luz de nuevos datos históricos (1250-1900). Guía: revista del 250 aniversario de la Trasladación del Señor a la Iglesia del Santo Ángel, 1997, nº 2
-RESEÑA histórica de Vall de Uxó: hecha por los alumnos de las Escuelas nacionales. La Vall d’Uixó: [s.n.], 1949
-CATÀLEG d’informació turístic, cultural i patrimonial de la ciutat de la Vall d’Uixó. Ajuntament de la Vall d’Uixó, [2007]
-CERCÓS ESPEJO, Sonia. “Una breve mirada crítica a la ornamentación pictórica del Santo Àngel: José Vergara Ximeno (1726-1799)”. Aigualit, 2006, nº 10, p. 101-113
-FALCÓ SEGARRA, Rosario. “Pintura mural de la Estigmatización de San Francisco en la Iglesia del Santo Ángel. Guía : revista del 250 aniversario de la Trasladación del Señor a la Iglesia del Santo Ángel, 1997, nº 2
-FALCÓ SEGARRA, Rosario. “Un ángel en el cielo”. Orleyl, 2004, nº 1, p. 65-68
-FUERTES PALASÍ, Juan F. “Els frecs de l’absis de la parroquia del Sant Àngel Custodi”. Butlletí d’informació de l’Associació Arqueològica de la Vall d’Uixó, 1995, nº 1
-GARCIA, Honorio. Historia de Vall de Uxó. La Vall d’Uixó: Ajuntament, 1982
-PEÑARROJA TORREJÓN, Leopoldo. “La parroquial del Ángel Custodio a la luz de nuevos datos históricos (1250-1900). Guía: revista del 250 aniversario de la Trasladación del Señor a la Iglesia del Santo Ángel, 1997, nº 2
-RESEÑA histórica de Vall de Uxó: hecha por los alumnos de las Escuelas nacionales. La Vall d’Uixó: [s.n.], 1949
